El rellotge de sol
En els intents de mesurar el temps, en cert moment va sorgir el rellotge de sol: l'home, en tornar-se sedentari, a l'entrada del seu habitatge posava un pal dret a terra. Podia observar que a mesura que el temps passava, l'ombra que projectava s'anava escurçant i allargant. Aquest rudimentari artefacte va ser la primera manera que l'home va tenir de mesurar el temps.
El rellotge de sol més antic conegut va ser trobat a Egipte i data d'aproximadament el 1500 aC, durant el regnat de Tutmosis III. Es tractava de dos llistons de pedra, un que era la "agulla" i un altre que era al qual es marcaven les "hores". Actualment, es conserva algun exemplar d'aquest tipus de rellotges, al museu del Louvre a París.
Els grecs i, posteriorment, els romans, van estudiar amb més detall els rellotges de sol, i van crear l’scaphe, que consistia en un bloc en el qual es feia una cavitat en forma hemisfèrica, i en el centre es feia un orifici que deixava passar els raigs del sol i, així, es marcaven les hores.
Amb l'arribada dels àrabs, grans astrònoms i matemàtics, aquests van perfeccionar la tècnica dels quadrants i, després van crear l'astrolabi.
Ja, més endavant, es va difondre la tècnica i es van començar a construir rellotges de sol de tota mena i de tot material possible. D'aquests artesans van acabar sortint objectes preciosos que de vegades tenien com a objectiu el plaer estètic més que l'ús pràctic.
A mitjans del segle XVI va fer aparició el rellotge mecànic. Tot i això, se seguia utilitzant el rellotge de sol a causa de l'elevat cost dels mecànics, i, també, per la utilització dels rellotges de sol, més fiables, per posar en hora els mecànics.
De tota manera, afortunadament per als aficionats als rellotges de sol, aquests mai s’han deixat de construir i, en l'actualitat, a més dels nous exemplars creats en èpoques recents, podem gaudir d'un extens patrimoni de rellotges de sol arreu del món.
|