Horologium Augusti, el major rellotge de sol del món antic, les restes del qual són visibles a Roma [Guillermo Carvajal - La Brújula Verde]

L'any 10 a.C. l'emperador August va encarregar a l'matemàtic i arquitecte Novius Facundus el disseny i la construcció d'un rellotge de sol a Roma, el Horologium Augusti, com a commemoració de la dominació romana d'Egipte i de el propi August nascut per portar la pau a el món.

Així, es va projectar instal•lar-los al Camp de Mart integrat amb l'Ara Pacis (Altar de la Pau) que s'estava construint des de l'any 13 a.C. i alineat amb la Via Flaminia. Per a usar com gnòmon (l'element que projecta l'ombra) August va fer portar d'Heliópolis a Egipte un obelisc de granit vermell de 30 metres d'altura, que havia estat erigit pel faraó Psamètic II entre 595 i 589 a.C.

L'obelisc projectava la seva ombra sobre un paviment de marbre quadrangular de 160 per 75 metres, compost de lloses de travertí, amb línies i lletres de bronze daurat incrustat que indicaven els mesos i les estacions. Estava col•locat de tal manera que l'ombra queia sobre el centre de l'Ara Pacis el dia 23 de setembre, l'equinocci de tardor i l'aniversari de l'propi August. El rellotge va quedar finalitzat en l'any 9 a.C. i va ser dedicat a el Sol.

Plini el Vell el descriu quan parla dels obeliscs de Roma:

El que es troba al Camp de Mart va ser utilitzat de manera notable per Augusto de venerada memòria per marcar l'ombra de el sol i amb això la durada dels dies i les nits. Es va col•locar un paviment a una distància adequada a l'altura de l'obelisc perquè l'ombra projectada a l'migdia del dia més curt de l'any coincidís exactament amb ell. Unes varetes de bronze introduïdes en el paviment servien per mesurar l'ombra dia a dia, ja que aquesta s'anava escurçant i allargant. Aquest dispositiu mereix ser estudiat amb cura, i va ser ideat pel matemàtic Novius Facundus. Plini el Vell, Història Natural XXXVI.71

L'àrea que abastava el Horologium Augusti al Camp de Mart es correspon amb un cercle que engloba les actuals Piazza di San Lorenzo in Lucina i la Piazza de Parlament. L'obelisc, que se situava en el centre d'aquest cercle, estava rematat amb un orbe de bronze. Segons la posició de el sol, l'ombra de l'obelisc es projectava a un costat o un altre de l'quadrant de marbre, indicant el dia del mes segons la longitud de l'ombra al migdia.

Segons Plini l'orbe era el que donava definició a l'ombra, cosa que Novius va comprendre observant l'ombra projectada per la cap humà.

Va col•locar en el pinacle una bola daurada, al cim del qual concentraria l'ombra, ja que d'una altra manera l'ombra projectada per la punta de l'obelisc hauria mancat de definició. Es diu que va comprendre el principi a partir de l'observació de l'ombra projectada per la cap humà. Plini el Vell, Història Natural XXXVI.71

Però per a l'època en què Plini escrivia, cap a l'any 70 d.C., el rellotge ja portava diversos anys sense funcionar de manera correcta, per la qual cosa dóna diferents explicacions. La veritat és que les excavacions van trobar que el sòl de el Camp de Mart s'havia enfonsat, probablement a causa d'inundacions o terratrèmols.

Des de fa uns trenta anys, les lectures així donades no es corresponen amb el calendari, ja sigui perquè el mateix curs de el sol és anòmal i ha estat alterat per algun canvi en el comportament del cel o perquè tota la terra s'ha desplaçat lleugerament de la seva posició central, un fenomen que, segons he sentit, s'ha detectat també en altres llocs. O bé els tremolors de terra a la ciutat poden haver provocat un desplaçament purament local de l'fust o les crescudes de l'Tíber poden haver provocat l'assentament de la massa, encara que es diu que els fonaments s'han enfonsat a una profunditat igual a l'altura de la càrrega que han de suportar. Plini el Vell, Història Natural XXXVI.71

Per compensar l'enfonsament de terra i tornar a el rellotge seva exactitud, Domicià va elevar el nivell més de metre i mig, usant el paviment i les lletres originals de l'Horologium.

Alguns investigadors creuen que no era un rellotge de sol sinó un meridià solar (que no marca l'hora sinó només al migdia o Meridianus) dissenyat per indicar el progrés de l'any a mesura que el sol es movia a través del zodíac, de solstici a solstici. En lloc de l'paviment de travertí només hauria existit una línia longitudinal que delimitaria la major extensió de l'ombra a l'migdia de el solstici d'hivern. En el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any, l'ombra s'hauria desplaçat completament per l'línia de meridià. Després, a mesura que el sol descendeix a l'horitzó, la seva ombra de migdia començaria a allargar-se i a pujar pel meridià fins que ja no pot créixer més, marcant així el solstici d'hivern, el dia més curt de l'any. L'obelisc es va mantenir en peu fins al segle IX o X quan, probablement durant el terratrèmol de l'any 849 d.C. o potser a causa d'el saqueig de l'any 1084 d.C., va caure a terra i es va partir en cinc trossos, quedant a poc a poc cobert pels sediments. Va ser trobat en l'any 1512, però no es va excavar fins 1748. Les restes van ser recuperats i l'obelisc reconstruït (amb seccions de granit vermell preses de la molt danyada columna d'Antonino) i tornat a erigir per Pio VI en 1792 a la plaça Montecitorio de Roma, on podem contemplar avui. Té 21,79 metres d'alt, arribant als 33,97 si se li sumen la base i l'orbe. El 1980 Edmund Buchner, historiador que va ser president de l'Institut Arqueològic Alemany, va trobar les restes d'una petita secció de l'paviment amb les línies i lletres gregues dels mesos de l'Horologium Augusti gravades en les lloses de travertí sota els blocs de cases entre la plaça de l' Parlament i la plaça de Sant Llorenç in Lucina, a 8 metres de profunditat. Just com Plini havia descrit. Es creu que un altre fragment de l'paviment està contingut en el mosaic, tot i visible, en els fonaments de l'església de Sant Llorenç in Lucina.

La reconstrucció de l'Horologium proposta per Buchner, i la seva teoria de que l'ombra de l'obelisc incidia sobre l'Ara Pacis el dia de l'aniversari d'August, han estat posades en dubte per alguns investigadors, mentre que altres defensen que els dos monuments van ser alineats i situats intencionadament per propagar el mateix missatge que apareix inscrit en dues cares de l'obelisc: que August era un devot adorador de l'déu Sol, el que porta a Roma a la victòria i porta la pau i la prosperitat a través del seu representant terrenal, el emperador.

En la reforma de la plaça Montecitorio inaugurada el 7 de juny de 1998 es va traçar un nou meridià en el paviment en honor a l'Horologium Augusti, tot i que l'ombra de l'obelisc ja no marca els mesos ni les estacions.

Fonts

Fotos relacionades

Localització de l'Horologium Augusti al mapa de Roma / foto Joris1919 a Wikimedia Commons	Maqueta que reconstrueix el Camp de Mart amb l'Ara Pacis i el Horologium Augusti / foto Pascal Radigue a Wikimedia Commons	Reconstrucció vuitcentista de la situació de l'Horologium Augusti / foto James Grout	L'obelisc de l'horologium representat a la base de la columna d'Antonino Pío, avui al jardí dels Museus Vaticans / foto Lalupa a Wikimedia Commons	L'obelisc a la Piazza Montecitorio / foto domini públic a Wikimedia Commons
Les restes de l'paviment trobats per Buchner / foto Lalupa a Wikimedia Commons