Un treball de recerca localitza 60 rellotges de sol a 33 pobles del Jiloca (Terol)

Un treball de recerca realitzat pel professor Ricardo Alonso Liarte i els seus fills, Joaquim i Inés Alonso, sobre els rellotges de sol a la Comarca del Jiloca comptabilitza gairebé 60 rellotges repartits en 33 municipis. Els rellotges de sol que estan en façanes d'ajuntaments, esglésies, ermites i cases particulars es troben en bona part en mal estat de conservació, quan no inservibles. Malgrat l'estat d'abandó d'aquest patrimoni cultural popular, s'està produint, per contra, un petit renaixement dels rellotges de sol amb finalitat d'ornamentació en cases i centres públics. Els investigadors del treball reclamen mesures de conservació per no perdre els rellotges de sol existents, alguns d'ells molt valuosos, com el d’Ojos Negros, que data de 1617 o la curiositat dels quatre que hi ha en una xemeneia a Torre los Negros.

Aquest treball s'ha publicat al número 28 de Cuadernos de Etnología, que edita el Centro de Estudios del Jiloca, que es va presentar ahir a la localitat de Villafranca del Campo.

Ricardo Alonso ha recordat la gran funció que feien aquests dispositius en l'organització de la vida de la gent i el complicat que és fer un rellotge de sol exacte, a més de saber llegir-los bé.

En el treball, els investigadors recullen que "fins ben entrat el segle XX no es va començar a estendre de manera quotidiana entre la gent dels pobles l'ús de rellotges de butxaca o de polsera. El rellotge era un bé de luxe i no era qüestió de anar pel camp i entre el bestiar amb articles cars. Per tant, per organitzar el dia, per saber l'hora, havia de tenir altres referències. Una d'elles era el rellotge de la torre, encara que exigia manteniment i no sempre funcionava amb precisió". Així que es recorria de manera quotidiana a l'après amb anys i anys d'observació: el comportament de les ombres que produeix el sol. "Moltes persones amb les que hem parlat a preparar aquest treball ens comentaven que es regien pel moment en què l'ombra cobria tal o qual tros de muntanya o a l'inrevés, quan el sol donava per complet en algun penyal concret; altres vegades l'element observat era una determinada pedra de la façana de l'església, uns adorns o la campana de la torre", va explicar Alonso. D'aquesta manera sabien calcular el migdia, el moment en què el sol està més alt, el del menjar i el descans. "La translació a l'estudi del discórrer de l'ombra d'un pal al llarg del dia i dels dies va permetre trobar una manera d'explicar el dia i va oferir un instrument que ho feia, el rellotge de sol", ha afegit.

Matemàtiques i astronomia

En el treball de recerca de la família Alonso Jauregui s'exposa que "el rellotge de sol és un èxit científic, no és un element d'art popular. En la seva construcció intervenen les matemàtiques i l'astronomia. Encara que la seva aparença és senzilla, (només necessita , en la major part de les versions, un pal i una paret), la col•locació d'aquesta vareta a la paret i el dibuix precís de les línies que donen les hores, no és una tasca simple ".

Un rellotge de sol consta de dos elements bàsics: una vareta que produeix una ombra, anomenada estilet o gnòmon i una superfície sobre la qual projectar aquesta ombra, el quadrant. Normalment aquesta superfície sol ser la paret d'un edifici, encara que hem trobat rellotges en els quals era el sòl o un semicilindre. Hi ha altres rellotges que no tenen estilet, (rellotges polars cilíndrics), que tenen el gnòmon perpendicular a la paret o aquells en què l'estilet és la pròpia persona (analemàtics). D'aquests també hi ha exemples a la Comarca del Jiloca.

Lectura

Ricardo Alonso ha incidit que llegir un rellotge de sol no és senzill, ja que l'hora que marca un rellotge de sol no es correspon amb l'hora del rellotge de polsera. Un mesura l'hora solar i un altre l'hora oficial. "L'hora solar és l'hora que marca el rellotge de sol al lloc, i és la mateixa per a tots els punts del mateix meridià ... El dia solar vertader i el dia solar mitjà tenen un desfasament que oscil•la en una mitja hora a llarg de l'any. Aquest desajust ho recull l'anomenada Equació del temps ... ". explicà. En definitiva, a l'hora solar vertadera cal efectuar-li tres ajustos: el de l'equació del temps, la correcció per longitud i el de l'horari d'hivern o estiu.

En el treball d'investigació sobre els rellotges de sol de la Comarca del Jiloca, la família Alonso Jauregui ha comptabilitzat gairebé 60 rellotges repartits en 33 municipis. La col•lecció completa es troba disponible, documentada amb fotografies i dades en la veu " Reloj del sol" en Xilocapedia del Centro de Estudios del Jiloca.

En l'estudi hi ha rellotges polars, que passen més desapareguts per la seva forma poc coneguda, mig cilindre el pla superior és paral•lel a l'eix terrestre. No tenen estilet i l'hora es llegeix a la superfície interior corba. Un d'aquest tipus de rellotges, datada en 1762, es troba a la cantonada sud de l'església parroquial de Cutanda. L'altre està a Villafranca del Campo, en una casa pairal al costat de l'Ajuntament i que es veu a la portada de la publicació.

1617

Altres rellotges estan realitzats sobre un bloc de pedra que serveix de suport per allotjar diversos rellotges simultàniament. El de Villar del Salz es troba a la teulada d'una casa pairal i el d’Ojos Negros a l'Ajuntament, pràcticament damunt de la porta d'entrada. El d’Ojos Negros està datat en 1617 i és un triple, ja que té un rellotge polar. Aquest rellotge per les modificacions que s'han fet a la façana està destrossat.

L'article també explica que a El Poyo del Cid i en Lechago hi ha rellotges dobles de característiques similars pel que fa al seu disseny. "El que està orientat al sol de matí té hores fins a les 12 del migdia. No obstant això, els que estan orientats cap a la tarda tenen un disseny diferent doncs, mentre un sol marca hores des del migdia, l'altre assenyala alguna més. Un altre parell de rellotges dobles es troben a l'Església de Barrachina i a l'Ajuntament de Villafranca del Campo. En els dos casos els rellotges orientats al sol de matí tenen l'estilet en forma de grapa, mentre que els de la tarda mantenen la vareta d'un suport . Un d'ells té forma circular i l'altre quadrada. Tots dos són del segle XIX, tal com ho indiquen les inscripcions amb la data que es poden llegir: el de Barrachina en 1898 i el de Villafranca el 1883.

Un dels rellotges de sol col•locat en un lloc poc usual està a Torre los Negros, al corral d'una casa particular. Hi ha quatre en una xemeneia, dues en cadascuna de les cares que donen al sud-est i sud-oest. Hi ha un altre exemple a Bañón, on es poden veure les línies d'un rellotge semicircular a la font renaixentista de l'entrada del poble. És curiós perquè no està traçat sobre una superfície plana sinó que el punt d'inserció de l'estilet, que ja no existeix, es troba just a la part interior d'una cantonada.

Exemple de dissenys semblants el constitueixen els rellotges circulars. "Al de l'Església de Barrachina s'uneix un altre a la mateixa localitat i un més a Cosa, aquest amb la peculiaritat que té un altre sobre, aplatat, al qual se li van afegir línies en algun repintat. Tots dos de la primera meitat del segle XX segons es pot llegir en les inscripcions que llueixen", segons la publicació etnogràfica.

Els investigadors assenyalen que lamentablement en alguns llocs pràcticament no queden restes dels rellotges que hi va haver, com és el cas dels situats a l'ermita del Santo Sepulcro i a la façana de l'església de Monforte de Moyuela, dels quals només sobreviu l'estilet.

Els arranjaments de façanes han fet desaparèixer els rellotges que albergaven, com ha passat a Cosa amb un rellotge doble similar al que es troba a la Casa Ferreruela d'aquesta mateixa localitat, i a Bueña. A Barrachina i Lechago els edificis que tenien els rellotges han estat enderrocats. El mateix va passar a Torre los Negros, encara que el rellotge es manté en una de les parets que encara queden en peu.

En aquest principi del segle XXI s'han col•locat altres rellotges nous. A més dels que merament tenen una funció decorativa, n'hi ha ben traçats i orientats. Dels primers es poden veure en Bádenas, Bañón, Burbáguena, San Martín del Río, Ferreruela d'Huerva i Ojos Negros. Alguns exemples dels segons els tenim en Allueva, Monreal del Campo, Fuentes Claras, Luco de Jiloca i Corbatón.

Font: Diario de Teruel

Fotos relacionades