Rellotges de campanar
Aquest petit rellotge de campanar el podem veure exposat al Museu de la Terrissa Catalana d’Oristà, al Lluçanès. Segons ens explica mossèn Àngel Franquesa, creador i conservador del museu, normalment aquests rellotges són horitzontals i gravats en una rajola o pedra d’uns 15 cm de costat i es fixaven a l’ampit d’una finestra o obertura del campanar per facilitar els tocs de les hores i avisar de les litúrgies.
L’ofici de campaner l’exercia un monjo o un levita que era anomenat comunament “guaitabada” que vivia la major part del dia en el seu refugi del campanar.
Quan s’instal•laren els rellotges mecànics capaços d’accionar els badalls de forma autònoma gràcies al sistema de rodes dentades, contrapesos, palanques i martells, la utilitat del petit rellotge de sol va quedar relegada a la comprovació del bon funcionament del rellotge amb l’horari solar i així rectificar els pesos de les cordes segons si el rellotge s’avançava o retardava.
Fotos relacionades
|